Entrades etiquetades com a ‘ salut ’

[23] Són les millores científiques, millores reals?

Imatge

Segons un article publicat a la Vanguardia el passat divendres, investigadors de Harvard han descobert una hormona –que han anomenat irisina- que aclareix el perquè l’activitat física millora la salut de persones que pateixen obesitat o diabetis.

Segons els seus estudis, la irisina és capaç de transformar el greix blanc (perjudicial per la salut) en greix bru (beneficiós). Han trobat que injectat en ratolins, el metabolisme d’aquests es torna més eficient (eficaç, doncs, pel tractament contra l’obesitat), i regula el nivell de sucre en sang (idoni pel tractament contra la diabetis). També han trobat les persones físicament actives amb nivells més alt de irisina que els sedentaris.

Ja hi tornem a ser! L’ésser humà tendeix a estudiar amb unes finalitats aparentment de millora científica per aconseguir beneficis per l’espècie (segons diu l’article, millorar la salut de persones amb alguna problemàtica de salut), però molt em temo que no anirà així, i que si els estudis van endavant i finalment, s’aconsegueix desenvolupar un fàrmac basat en la irisina, molta gent l’aprofitarà per donar-se de baixa del gimnàs o deixar de fer una pràctica física regular que de segur és realment més saludable que no un fàrmac més afegit a la nostra farmaciola.

No ens enganyem: la pràctica física, a part d’una millora en la salut de qui ho practica, també aconsegueix una millora psicològica ja no només per la segregació d’endorfines si no també per l’aspecte més lúdic i social que el deport o esport comporta. I no hi haurà cap irisina que pugui lluitar contra això. 

Encara que… tots aquells que s’apunten al gimnàs però mai l’arriben a trepitjar potser troben en la irisina la solució a aquest problema. Totes les suposades milores científiques ho seran en funció de l’ús que se’n faci, i de ben segur que els interessos estaran per davant de les millores realment saludables.

[10] El neguit del desconeixement

Diumenge passat es va disputar la mitja marató de Gavà-Castelldefels-Gavà on tot va esdevenir amb la normalitat d’una organització esportiva, fins el moment que un corredor es va desplomar davant mateix de l’arc d’arribada. Portava un temps que no era el d’un nouvingut en aquest món de l’atletisme. Els avisos d’emergència previstos es van posar en marxa d’immediat i l’esportista va ser atès per un metge esportiu -el Dr.Vinuesa- molt ràpidament i amb el suport de la Creu Roja que l’organització disposava per respondre a possibles emergències mèdiques. Tot es va resoldre positivament després de dues aturades cardiorespiratòries amb la consegüent acció reanimatòria.

Ja portem temps on la societat esportiva es pregunta el perquè de tots aquests problemes cardíacs que sorgeixen a esportistes, aparentment sans i forts, i que com si es tractés d’un goteig, cauen sense causes aparents. Han caigut amateurs, professionals, d’esports majoritaris i minoritaris, gent amb més i menys controls mèdics exhaustius, etc., però el que més sorprèn és que molts són gent joves que es mouen per sota de la trentena.

Fa uns dies que els mitjans de comunicació es van fer ressò d’un estudi procedent de l’Hospital Clínic de Barcelona i realitzat per l’equip del Dr.Brugada i on es determinava que el 65% de les arrítmies detectades als pacients amb alguna cardiopatia, provenien de persones relativament joves i que havien realitzat esport continuat durant anys. Un resultat que posava en dubte totes aquelles teories que afirmaven allargament que l’esport és salut es faci com es faci. Ara més que mai, s’està demostrant de la importància del coneixement del com es practica aquest esport per determinar que realment es realitza de forma correcta i que és beneficiós per aquell que ho fa.

Com a professional de l’esport que soc i com a responsable indirecte de la salut de la gent que porto al meu càrrec estic força preocupat per que tinc la sensació que ni els metges ni els investigadors tenen massa clar de quines són les causes d’aquest problema, ni de quines són les mesures que han de prendre per evitar casos com aquests. Crec que tant les mesures que s’han publicat com les recomanacions són les més coherents i raonables que determinaria qualsevol persona sense tenir gaires coneixements de medicina ni de cardiologia. Les preguntes que ens estem fent és el perquè de totes aquestes patologies en persones aparentment sanes? Afecten els components genètics o en canvi són els adquirits durant les pràctiques físiques? Hi ha major predisposició d’uns o altres ha patir aquestes cardiopaties? Crec que la medicina ens ha de donar resposta als tècnics que estem darrera de les pràctiques esportives de la nostra gent i poder evitar de qualsevol problema que pugui sorgir amb ella. De moment ens mantenim alerta a les pràctiques de la nostra gent i amb la sensació que igualment aquestes mesures tampoc seran prou per evitar més decessos.

No tinc més que lloar en la professionalitat de tots els que puguin atendre a possibles nous casos, a la vegada que pregar per que aquests es produeixin en llocs on la resposta pugui ser el més ràpida i professional possible.